LLAC DE CAVAYÈRE. Platja on acabavem la natació.
Buf!!! aixó es el primer que em vé al cap al pensar d'escriure aquesta crònica. Mare meva quin patiment que vam tindre que fer per acabar aquesta cursa. No ens va acompanyar res a favor sino que tot el contrari, quan més dura es feia la carrera més dures és tornaven les inclemències metereològiques. Vam patir de tot, fred al principi i al final, pluja de totes les maneres ( de adalt , d'abaix, xirimiri, dil.luvi universal, de punta...) i per finalitzar una mica de vent.
Bé comencen pel principi, ja ens vam imaginar que seria una carrera molt dura quan el dia abans en Xavi, en Miki i Jo vam anar al lloc de la cursa el Llac de Cavayère ( un lloc molt maco anomenat també la platja de Carcassonne) per tal de recollir dorsals. Una vegada recollits vam decidr anar a fer una rodadeta per estirar cames i així poder veure una mica el recorregut de la cursa a peu. La veritat es que en un principi ens va agradar encara que vam poder observar uns quants llocs una mica durillos.
També vam poder veure la transició que teniem que fer des de l'aigua fins als box per tal de recollir les bicicletes ( a les millors curses de muntanya ja els agradaria tindre aquesta pujada amb una mica de tot, esglaons amb sorra i pedres, caminet de pedres i per acabar una mica d'herba i pedres com no) recordar que quan sortim de l'aigua anem descalsos amb el traje de neopré que ens el comencem a descordar per guanyar una mica de temps i la distància que hi havia era aproximadament de 600m tots en una dura pujada.
Petita pujada per fer la meitat de la transició
Després d'haver comprovat tot això i d'haver vist 3 triatlons ( si si he dit bé) en categories que començaven desde benjamins o alevins, vam poder observar com aquest esport aqui a Espanya encara estar a anys llum d'aconseguir la mateixa afició que tenen al pais veí.
Bé com volia dir, després d'haver comprovat una mica el recorregut de la natació que es feia donant dues voltes al llac ( 3000m ), una mica el recorregut de la cursa a peu ( que constaria de 18km )ja només ens quedava fer una ullada al recorregut de la bici que es faria donant 2 voltes a un circuit de 40km, així que vam agafar el cotxe i a pas de tortuga vam anar seguint totes les fletxes que hi havien marcades a la carretera ( cosa que no va ser gaire perillos per que per aquella carretera no hi passen ni les cabres). Encara teniem tots tres les boques obertes de veure totes les trampes que hi havien en aquell circuit ( asfalt en molt malt estat, carretera molt estreta de doble sentit de circulació sense marcar, amb trànsit obert durant la cursa i molt però que molt revirada per dir-ho en dos paraules "molt tècnica", i a més a més amb tres portillos, encara m'en recordo de les paraules d'en Xavi ( aqui només falta que plogui per a que sigui un perill jeje doncs com molt bé he dit al començament va ploure i amb ganes)
Amb tot aixó que he explicat vam marxar del lloc i en comtes d'estar preocupats per la carrera encara vam tindre temps de fens un bon sopar, una bona cervessa i sobretot molts riures abans d'anar a dormir.
DIA DE LA CURSA
Ens aixequem a les 06:30h del matí per fer un bon esmorzar i començar a preparar totes les coses als cotxes.
A les 08:00h desprès d'un recorregut amb cotxe de 15'ja ens trovem al llac de Cavayère, deixem preparades totes les coses als boxes i marxem a fer uns calentaments previs.
JO,EN MIKI I EN XAVI.
EN MIKI, JO I EN XAVI
A les 08:40h ja estem preparats amb el neopré posat i baixem fins al llac( els 600m que ens separen de l'aigua) aquí ja podem comprovar quin mal fan les pedres als nostres peus nus ( el meu regne per unes xancles). Fem un escalfament a l'aigua que està gelada i ens preparem juntament amb els 200 participants per pendre part en la sortida.
09:00h en Xavi, en Miki i jo ens desitgem molta sort i esperem el tret de sortida que no es fa esperar i es sent entre mitg del xibarri de tots els participants.
Comença la cursa i tots plegats a l'aigua, puf!! per a mí aquest és el pitjor moment de la cursa en comtes de nadar sembla que estiguis al mitg d'un combat de boxa i tots els cops vinguin a parar al teu cos ( ara un ganxo, ara un directe, ara una esgarrapada, un cop de taló...) però, aixó dura uns 100m i després cadasqú ja va començant a col.locar-se al seu lloc. Només sortir me n'adono que m'he quedat entremig d'un grupet el qual no em deixa nadar amb soltura però, que hi farem així son les curses i després d'uns metres inicials desastrossos sense poder agafar un bon ritme aconsegueixo trobar un bon lloc per nadar tranquil.lament. S'acaba la primera volta al llac, sortim un moment a la platja fem 10m correns i apa un altre cop cap a l'aigua i a fer un altra volta.
S'acaba el tram de natació i en Xavi i en Miki ho fan d'alló més bé, quan arribo als boxes ja no hi veig les seves bicicletes i penso ja deia jo que no ho estava fent gaire bé, m'encanto una mica posant-me la roba de la bici ( ja ho ser Xavi els experiments a casa jiji) agafo la bicicleta i a començar a fer el tram de bicicleta que és on més disfruto.
Al cap de pocs km comença a ploure i ho continuaria fent durant moltes estones en el transcurs de la cursa. A la 2a rotonda de les 5 o 6 que hi havien a cada volta tinc un petit susto amb la bici i fa que no vulgui arriscar en tot el circuit ( vaig veure el terra molt aprop). Abans de coronar el primer portillo de 6km atrapo en Xavi, ens saludem ( tot bé, si si vinga som-hi) i tornem-hi, d'en Miki no vaig saber res ( normal va anar a tope amb el seu tropedo de bici).
S'acaba la primera volta bones sensacions i a per la 2a. Aprofito el final de la 2a volta per menjar una miqueta i sobretot veure.
S'acab la 2a volta ja estic un altre cop a boxes torno a encantma una mica tornan.me a canviar de roba ( la porto completament xopa) em poso les sabatilles de corre i apa ( FUERZA Y HONOR) que només queden 18km correns.
La part que vam poder reconeixer el dia abans era dura però el recorregut que ens vam deixar de fer encara va ser pitjor ( mare meva hi havien escales i sobretot molts tobogans que feien que no poguessis agafar un bon ritme). A meitat de la primera volta em vaig creuar amb en Miki que ja tornava, anava molt bé, ens vam xocar les mans, ànims conjuntament i lo més bo de tot es que ho feiem amb un somriure d'orella a orella. Ho vaig continuar fent amb tots els amics i coneguts que vam competir ( en Xavi, en Ferran l'Eduard, els del club PEDALA.CAT de Balaguer...) que bonic que en mitg de l'esforç tant fort que estas realitzant et saludin tan energicament, la veritat es que s'agraeix molt ja que aquest tram de cursa es molt dur físic i sobretot psicológicament.
Després d'una bona estona correns per fí veig la Meta i la cara de sofriment es converteix completament per una de felicitat absoluta. Acabo la cursa molt content i ara vé el millor, una mica de beure, una mica de menjar i saludar a tothom.
Un altra cursa acabada i aquesta amb companyia de Xavi i Miki. Tots tres molt contents pel resultat,recollim trastos i fins l'any que vé Carcassonne.
CALENTAMENT PREVI.
TOTS PREPARATS!!!
PUM SORTIDA DONADA!!!!
BOXES
UN PEDALA I A LA DRETA DEL TOT UN TUPEDALA.
Hi han fotos tretes de la web pedala.cat espero no els molesti. Gràcies!!!!
